ull

Amb una revisió oftalmològica podem sospitar, i fins i tot diagnosticar, malalties generals que encara no han produït símptomes en altres parts del cos.

Unes simples taques grogues a les parpelles poden fer pensar en nivells alts de colesterol, i una parpella molt flàccida pot fer sospitar en una síndrome d’apnea de la son (persones que fan pauses respiratòries mentre dormen). La còrnia és un teixit completament transparent que revela síndromes de sequedat sistèmica (Sd. Sjögren) o problemes circulatoris com un excés de coure a la sang.

L’ull vermell és una de les causes de consulta més freqüents en oftalmologia, tant per la molèstia que produeix com per l’efecte estètic desagradable que percep el pacient, i l’envermelliment localitzat a la part blanca de l’ull (que pot correspondre anatòmicament a la conjuntiva o l’esclera) tradueix alguns cops alteracions circulatòries o digestives, tot i que la majoria de cops ho tractem com una simple conjuntivitis i anem donant gotes i pomades que ho milloren poc i allarguen el quadre i el discomfort del pacient.

Hi ha alteracions en la superfície de l’iris (la part que dóna color a l’ull) que es relacionen amb la sarcoïdosi, una malaltia que pot afectar gairebé qualsevol part del cos (i que tracten els especialistes en medicina interna). Les cataractes que diagnostiquem a gairebé tothom a messura que ens fem grans poden ser secundàries a certes medicacions (sobretot en gent jove), i la presbícia (dificultat per enfocar de prop habitual a partir dels 45 anys) també es relaciona amb malalties neuropsiquiàtriques (com el Parkinson) o amb medicacions d’ús molt habitual com els antidepressius.

L’alteració a nivell de la retina o del nervi òptic, que poden presentar-se sense donar símptomes al pacient, pot aparèixer com a conseqüència d’alteracions circulatòries tumors intracranials.

Amb una simple i bàsica revisió ocular podem descartar que una pèrdua de visió o una molèstia tènue de mesos de durada tingui un origen fora del sistema ocular.