families-intoxiquen

És habitual trobar-nos al nostre servei en les primeres demandes, famílies que pateixen un problema d’addiccions en un o varis dels seus membres. Habitual és quan tendim a assenyalar el problema i identificar el responsable, obviant que el problema el patim tots i per tant, el canvi l’hem de generar tots.

Davant d’un estat d’angoixa familiar és comú buscar raons i solucions per tal de sortir d’aquest estat tan incòmode i quan flueixen a la deriva sense una orientació o suport, és quan parlem de famílies intoxicades de dolor.

És difícil però possible ajudar a aquestes famílies a “conviure” amb el problema que pateixen. I aquest “Conviure” genera estats actius i lucidesa que ens permeten veure amb més claredat els elements a tractar.

En una família amb adolescents, els pares es veuen obligats a negociar amb els seus fills una relació oscil·lant entre dues polaritats oposades com són l’autonomia i dependència. Aquesta negociació (lluny d’ésser fàcil) es basa en l’ambigüitat adolescent entre la necessitat d’autonomia i llibertat. Si afegim en aquest context un fet com una addicció dins l’estructura familiar, la tendència serà més dificultosa i amb resultats poc desitjats.

L’orientació i suport extern permet una visió amb més perspectiva i facilita a la família eines que ajudin a entendre, conviure i resoldre aquells problemes que dificultin la pròpia evolució del funcionament familiar, entenent la família com un sistema on un dels principals objectius és afavorir el desenvolupament psicològic i social dels seus membres.

Ressaltem llavors que, una veritable intervenció terapèutica cap a l’addicció no pot ser només farmacològica. És cert que la substància actua sobre la química del cervell i que l’equilibri biològic de l’addicte s’altera. Tot i això, l’addicció és una conseqüència de crisis al sistema. I per tant, la psicoteràpia individual com la familiar fa que sigui essencial per tal de millorar els estats i facilitar les solucions.