centre-oftalmologia-romero

La via lacrimal és un sistema tubular de drenatge que recull la llàgrima de la superfície ocular. Consta d’uns orificis (punts lacrimals) a la part nasal de les parpelles (superior i inferior), com a porta d’entrada a uns conductes que actuen com canonades, recollint aquesta secreció lacrimal i portant-la cap a la zona de drenatge, o sortida, la cavitat nasal. L’obstrucció d’aquests conductes pot produir que la llàgrima no entri bé, provocant llagrimeig (epífora) més o menys constant.

Quan les obstruccions són a la zona superior dels conductes es poden tractar amb gotes (antibiòtics, antiinflamatoris) o fins i tot amb massatge manual. Si les obstruccions són a la zona baixa, habitualment precisen de tractament quirúrgic, el que es coneix amb el nom de dacriocistorinostomia. Aquesta tècnica té dues vies d’abordatge, externa (a través de la paret nasal, podent fer un orifici més o menys gran, a voluntat del cirurgià, i que necessita sutura externa) i interna, amb làser, amb una recuperació més ràpida però amb major índex de re obstruccions, a causa del fet que l’orifici postquirúrgic és de menor calibre.

Tot i això, la majoria de persones que pateixen llagrimeig no tenen cap obstrucció de les vies lacrimals, sinó que la pateixen com a conseqüència de la irritació produïda per factors externs: fum, pols, aire en moviment, ambients secs. Aquests casos es tracten intentant identificar-ne la causa i amb mesures protectores generals (ulleres, pantalles), locals (llàgrimes artificials, antiinflamatoris) i ambientals (humidificadors).

El diagnòstic de si hi ha obstrucció o no del conducte lacrimal es fa amb una senzilla prova a la consulta, una maniobra senzilla, ràpida i indolora.