imatge-principal

Les conjuntivitis al·lèrgiques primaverals poden afectar persones de qualsevol edat, especialment entre els 18 i els 35 anys, sense diferències entre els dos sexes. Hi ha normalment un factor genètic, de manera que les persones amb antecedents familiars d’al·lèrgia tenen més probabilitats de desenvolupar-la. Els al·lèrgens més comuns en aquesta afecció són els pòl·lens dels arbres (olivera, plàtan o xiprer) i de les gramínies.

La picor és el principal símptoma d’aquesta malaltia. A més, pot presentar llagrimeig, ulls vermells, inflor de les parpelles, secrecions i dolor ocular, i en casos més severs molèsties davant de la llum (fotofòbia) i visió borrosa. Hi ha una clara relació entre les molèsties i el període de l’any en què circulen els al·lèrgens. Pot associar-se una afectació nasal, com la rinitis al·lèrgica, o faríngia.

En les conjuntivitis al·lèrgiques estacionals lleus, s’utilitzen antihistamínics tòpics. En casos moderats o amb afectació extraocular, com pot ser nasal o cutània, s’afegeixen antihistamínics per via oral. En casos més severs està indicada l’associació de corticoides tòpics, i fins i tot via general, tractaments que han de ser sempre prescrits i controlats per l’oftalmòleg.

Les proves d’al·lèrgia poden determinar els al·lèrgens causants i valorar el tractament mitjançant vacunació, que sol ser eficaç a llarg termini.

El control ambiental per evitar l’exposició a l’al·lergen causant és la cura preventiva més important, encara que això pot ser complicat en molts casos. Evitar o reduir sortides al camp, tancar les finestres, l’ús d’aire condicionat amb filtres i l’ús d’ulleres de sol en períodes de pol·linització són mètodes aconsellables. Quan l’exposició ja s’ha produït, els rentats amb sèrum fisiològic o les llàgrimes artificials poden servir per netejar els al·lèrgens de la superfície ocular, amb la qual cosa es redueix el temps de contacte.