Una de les causes més importants de consulta oftalmològica i que s’està convertint amb la causa principal de pèrdua severa de la visió en persones més grans de 55 anys és la degeneració macular associada a l’edat.

Aquesta malaltia causa lesions a la part central de la retina, anomenada màcula, responsable de la visió central. El pacient pot arribar a veure imatges borroses, enfosquides o deformades. Afecta fonamentalment a la visió de prop i posteriorment a la visió llunyana. Pot convertir algunes activitats com conduir, veure la televisió, enfilar una agulla o llegir en tasques difícils o impossibles.

Tipus de degeneració macular
Hi ha dos tipus de degeneració macular, la degeneració macular seca o atròfica i la degeneració macular humida o exsudativa.

La majoria de persones presenten la degeneració macular “seca”, lentament progressiva però amb millor pronòstic. Els teixits de la màcula es van aprimant i l’avançament de l’edat junt amb factors de risc associats (malalties cardiovasculars, tabac, hipercolesterolèmia, diabetis, …) poden contribuir a accentuar el procés.

En el cas de la humida, el tipus més invalidant i de més ràpida progressió, hi ha una formació de vasos sangui-nis anormals que creixen sota de la màcula i formen una membrana neovascular amb possibilitat d’hemor- ràgies.

Quins són els símptomes?
  • Línies rectes que poden semblar ondulades o entreta- llades.
  • L’estimació de les distàncies i les alçades pot estar alterada.
  • La sensibilitat a la llum pot estar augmentada i existeix la necessitat d’una major quantitat de llum per llegir.
  • Hi pot haver visió borrosa a la part central de la visió, i quan la malaltia es troba en una fase més avançada es pot veure una taca negra a la zona central de la visió.

Com realitzem el diagnòstic?
  • Examen de l’agudesa visual. Utilitzant la Quadrícula d’Amsler.
  • Exploració oftalmològica completa, prestant especial atenció a l’estat de la màcula (fons d’ull realitzat de forma periòdica per facultatius especialitzats).
  • Tomografia de coherència òptica OCT. Actualment és la prova diagnòstica d’alta resolució que ens permet veure l’evolució de la malaltia.
Tractament

Per la degeneració macular seca no s’ha trobat cura en l’actualitat. Estudis avalen que els suplements nutricionals (antioxidants) poden fer més lenta la progressió d’aquests tipus de degeneració macular.

Per la degeneració macular humida o exsudativa hi ha hagut grans avenços pel seu tractament. Fins fa uns anys només disposàvem de tractaments làser, posteriorment teràpies fotodinàmiques i actualment, tractaments mit- jançant injeccions intravítries que actuen com a subs- tàncies antiangiogèniques aconseguint, frenant o blo- quejant la progressió de les membranes neovasculars (no sempre amb èxit per l’agressivitat de la malaltia).

La detecció ràpida i els progressos en la investigació d’aquests símptomes podria millorar el resultat del tractament i sinó més intentar alentir la progressió d’aquesta malaltia devastadora.