La lactosa és el sucre principal de la llet de tots els mamífers (inclosos els humans) i això inclou tota l’àmplia gamma dels derivats lactis. Està formada per la unió d’una molècula de galactosa i una de glucosa. Aquesta molècula no és digerible en el tub digestiu, per la qual cosa cal trencar-la separant la glucosa de la galactosa, cosa que en permetrà l’absorció a través de la mucosa intestinal. Per dur a terme aquesta funció, l’organisme disposa d’un enzim específic denominat lactasa produït en el budell prim.

La intolerància a la lactosa es produeix quan els nivells de lactasa no són suficients per digerir la quantitat de lactosa consumida i aquesta arriba al còlon de forma íntegra, és a dir, mantenint unides la glucosa i la galactosa. Això fa que els bacteris del còlon que constitueixen la microflora intestinal la descomponguin mitjançant una fermentació i es generin diferents compostos, bàsicament gasos i àcids orgànics. Aquests compostos són els que provoquen els símptomes de la intolerància, com dolor, distensió abdominal i/o diarrea.

Cal diferenciar entre intolerància a la lactosa i al·lèrgia a la proteïna de la llet. Mentre que la primera afecta principalment els adults i l’origen és la deficiència enzimàtica, la segona és més comuna durant la infància i es produeix per una reacció immunològica. A més, tot i que la diarrea és un símptoma comú, la intolerància presenta flatulències i inflor, entre d’altres, a diferència de l’al·lèrgia, que també sol provocar altres manifestacions de tipus cutani, respiratori i, fins i tot, en casos molt infreqüents però greus, anafilaxi, una reacció que afecta tot el cos. Quant al tractament, en el cas de la intolerància consisteix a reduir o eliminar la ingesta de lactosa, mentre que el de l’al·lèrgia a la proteïna de la llet inclou, a més, fórmules especials de substitució.

“La intolerància a la lactosa no és una malaltia. És un trastorn que requereix una adaptació alimentària per evitar patir-ne les conseqüències.”

Cal tenir la certesa que les molèsties observades responen a una intolerància real a la lactosa. És necessari fer un diagnòstic previ abans de disminuir o eliminar el consum de lactis i, arribat el cas, estar ben assessorats sobre les adaptacions alimentàries necessàries per evitar possibles carències nutricionals.

No existeix cap tractament per augmentar els nivells de lactasa, però els símptomes que provoca la deficiència d’aquest enzim es poden controlar amb la restricció o eliminació del consum de lactosa en funció del nivell d’intolerància. Així, mentre algunes persones mai no presenten símptomes si no sobrepassen una determinada quantitat diària de lactosa, n’hi ha que toleren alguns productes lactis (com ara, els formatges curats o els iogurts) i d’altres que no poden digerir petites quantitats de llet.

Les persones amb intolerància no només han d’evitar la llet i els seus derivats (formatge, mantega, iogurt, nata, etc.), sinó també altres aliments que sense pertànyer al grup de lactis poden contenir lactosa (en forma de sèrum, sòlids o ferments lactis i proteïnes làcties, entre d’altres), com ara el pa, les galetes, els dolços de pastisseria, els embotits, les salses, les conserves, els arrebossats, i, fins i tot, algunes cerveses. Per això és important llegir bé l’etiqueta dels productes manufacturats per detectar-hi la presència de lactosa i evitar els que no continguin una llista d’ingredients. Cal tenir en compte que la lactosa també es pot trobar en alguns fàrmacs.

Actualment al mercat hi ha una àmplia varietat de marques que ofereixen productes sense lactosa. L’Associació d’Intolerants a la Lactosa Espanya (ADILAC) ofereix a les empreses interessades un segell que les identifica.

En molts casos es toleren petites quantitats de llet. Es recomana fraccionar-ne el consum al llarg del dia i ingerir-les acompanyades d’altres aliments.

Les persones amb un nivell baix de tolerància poden afegir en les ingestes preparats farmacològics que incorporen l’enzim lactasa i que, per tant, permeten digerir la lactosa.

Una dieta sense llet i derivats pot provocar un dèficit de calci que cal evitar amb el consum d’altres aliments que també contenen aquest mineral, com:

  • Hortalisses de fulles verdes.
  • Fruits secs.
  • Llegums.
  • Llet de soja.
  • Tofu.
  • Alguns tipus de peix, com sardines, i també musclos o escopinyes.

A més, cal consumir productes rics en vitamina D, necessària per a l’absorció del calci, com ous, fetge, salmó i tonyina. Cal recordar que la vitamina D s’obté bàsicament a partir d’una exposició prudent als raigs solars. En aquest sentit, són suficients exposicions regulars curtes, de 15-20 minuts, evitant les hores de màxima irradiació (12-16 h en horari de primavera i d’estiu), i sense protecció. Una estratègia saludable és aprofitar un passeig o la pràctica d’exercici físic per prendre aquesta dosi controlada de sol.

En alguns casos, i sempre per consell d’un professional, pot ser necessari un suplement dietètic per garantir la ingesta de calci, vitamina D o altres nutrients.