fibromialgia

La fibromiàlgia és una síndrome clínica caracteritzada per dolor crònic a tot el cos, amb predomini als músculs i a les articulacions de l’esquena i les extremitats, i amb presència d’una exagerada i extensa sensibilitat local a la pressió en múltiples punts.

Actualment la malaltia s’inclou en el grup de Síndromes de Sensibilització Central (SSC), concepte relativament recent que engloba diferents processos com la síndrome de fatiga crònica, l’intestí irritable o la sensibilitat química múltiple, entre altres, i que es caracteritzen per una hiperexcitabilitat i hipersensibilitat, és a dir, una activació i resposta desmesurada del sistema nerviós davant fàrmacs, estrès, infeccions, productes químics, … i que es manté en el temps malgrat la desaparició de l’estímul que l’ha desencadenat. Tots aquests processos comparteixen nombrosos símptomes com la fatiga que no es recupera amb el repòs, el dolor generalitzat, les alteracions cognitives, el son no reparador o alteracions gastrointestinals, sempre sense una causa detectable que aparentment les justifiqui. Sovint coincideixen varis d’ells en la mateixa persona.

La fibromiàlgia és freqüent especialment entre les dones (4,2% de dones i 0,2% d’homes afectats a la població espanyola), i sovint s’acompanya de cansament, trastorns del son i de l’estat d’ànim, símptomes digestius i mal de cap, entre d’altres. Aquesta malaltia pot afectar significativament la qualitat de vida de les persones que la pateixen i tenir un important impacte personal, familiar, laboral i social.

Les experiències traumàtiques, possibles desencadenants

Encara no es coneix la causa de la fibromiàlgia. Malgrat que en els darrers anys s’està investigant a fons aquesta malaltia, encara resten moltes incògnites sobre les seves causes i els mecanismes que influeixen en el seu desenvolupament.

S’ha constatat que determinades circumstàncies o vivències negatives o traumàtiques poden desencadenar-la, i que persones que pateixen altres malalties, com artritis cròniques o malalties del teixit connectiu, presenten fibromiàlgia amb més freqüència que la resta de la població.

Els símptomes més freqüents de la fibromiàlgia

La fibromiàlgia comporta l’alteració dels mecanismes neurològics que controlen la sensació de dolor, de tal manera que la seva percepció augmenta i fins i tot apareix amb estímuls que en altres persones no provocarien dolor.

El símptoma principal d’aquesta síndrome és el dolor generalitzat, especialment a la regió de l’esquena i a les extremitats, que pot sentir-se com una cremor, una molèstia o punxades. A diferència de la resta de malalties, no es presenta deformitat ni signes inflamatoris en les zones de dolor.

A banda de dolor generalitzat i de cansament, que poden variar d’intensitat i presentar un ritme oscil·lant, altres símptomes freqüents són:

  • Trastorns del son (dificultats per dormir o sensació de cansament en despertar; son no reparador).
  • Trastorns de l’estat d’ànim (depressió, tristesa, ansietat).
  • Mal de cap.
  • Formigueig que afecta sobretot les mans i els peus.
  • Trastorns digestius. Episodis de restrenyiment i de diarrea (còlon irritable).
  • Dificultat per a la concentració amb descuits freqüents.

El pronòstic és molt variable perquè els símptomes solen canviar amb el temps i una part important de casos millora de manera espontània al llarg dels anys. Alguns factors com els esforços físics, els canvis climàtics, l’ansietat, l’estrès i els estats premenstruals o menopàusics poden aguditzar els símptomes.

Diagnòstic i seguiment de la fibromiàlgia a través del Servei Català de la Salut

Si es pateix dolor generalitzat o cansament intens sense un motiu aparent i els símptomes són persistents, cal adreçar-se al metge o la metgessa d’atenció primària perquè faci una valoració.

En el marc del Pla de Salut del sistema de salut pública català, el diagnòstic i el tractament de la fibromiàlgia s’emmarca dins el Pla operatiu per al maneig del malalts de fibromiàlgia i altres SSC com la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple, que s’ha elaborat en col·laboració amb experts i les associacions de pacients. Mitjançant aquest pla s’ha revisat el model assistencial per garantir l’accés i el seguiment assistencial de qualitat en els diferents nivells i dispositius de salut en l’atenció a les persones afectades de SSC.

El diagnòstic és bàsicament clínic, és a dir, és un professional mèdic coneixedor de la malaltia qui el fa en base als símptomes i a l’exploració física de la persona malalta. Per fer-lo, l’especialista ha d’explorar una sèrie de punts (anomenats punts dolorosos) pressionant-los amb el dit, amb una força concreta, per veure si es desencadena dolor o no.

Les exploracions complementàries, ja siguin proves de laboratori o exploracions d’imatge bàsiques, serveixen per descartar altres processos que puguin donar símptomes semblants. Altres proves d’imatge més complexes s’utilitzen en el context de la recerca i no pas en el maneig habitual d’aquesta malaltia i no són necessàries per establir un diagnòstic.

Per a més informació sobre la fibromiàlgia i les Síndromes de Sensibilització Central, podeu adreçar-vos al Canal Salut de la Generalitat de Catalunya.