L'equip d'AEC Gris Fundació Privada

Quan el consum de drogues es converteix en un problema, identificar-ho com a símptoma permet obtenir una visió més objectiva sobre les seves causes i els factors que poden pal·liar-ho.

Existeix diferència de criteris sobre si és aconsellable la participació familiar durant el tractament d’addicció a les drogues. I encara que fins fa poc molts contemplaven el concepte d’assistència familiar, no sempre es reconeixia com a recurs terapèutic.

Abans, l’addicció es percebia com una desgràcia per a una família, de forma que l’atenció familiar es limitava a oferir-li un espai on ser atesa. Més tard, les relacions familiars van ser definides com origen del problema, oferint-les un espai d’assessorament i reduint el seu paper de control en el compliment del tractament. Tot i això, aquesta visió provocava l’aparició d’un sentiment que els feia considerar que l’addicció era culpa seva: pèssima educació, manca d’afecte…

“La intervenció dels familiars és vital per mantenir els pacients dins els programes alhora que augmenta el compromís d’aquests i de les seves famílies amb els tractaments.”

Escoltar i assessorar és important, però intervenir en el problema és el que fa efectiva la implicació familiar. I fer- ho amb cada membre de la família implica considerar-ho part en el problema i alhora part en la seva resolució. Per tant, la intervenció dels familiars és vital per mantenir els pacients dins els programes alhora que augmenta el compromís d’aquests i de les seves famílies amb els tractaments (la baixa taxa d’abandonament en les intervencions n’és prova). Per tant, resulta especialment important en addiccions, ja que l’adhesió al tractament fins a la seva finalització és una de les majors dificultats.