rosa-maria-ibarz

La incontinència urinària (IU) es defineix com una pèrdua involuntària d’orina. Es dóna principalment en dones, ja que en les diferents etapes de la vida estem sotmeses a múltiples factors de risc.

I, per què ens passa?

Uns dels principals motius són l’embaràs i el part. L’augment de pressió i de pes abdominal malmet els músculs i teixit connectiu del sòl pelvià. També ho fa el part, ja que distén i trenca multitud de fibres que després seran insuficients per proporcionar una bona continència. Durant la menopausa és quan les pèrdues d’orina es fan més evidents. Torna a augmentar el perímetre abdominal per la disminució d’exercici físic i es perd la hidratació i turgència de la mucosa vaginal per la falta d’aport hormonal. El múscul de la bufeta urinària també pateix canvis. És important conèixer que hi ha dos tipus d’incontinència urinària molt ben diferenciats i que poden presentar-se alhora en una mateixa persona. Per una banda, la incontinència urinària d’esforç, que té lloc quan fem força abdominal. I per altra, la incontinència d’urgència, que és una necessitat imperiosa d’orinar que no et permet esperar. La naturalesa de les dues és diferent i per tant el tractament també ho és. La IU, és un trastorn que poden patir fins a un 20% de les dones afectant-los profundament la qualitat de vida, però sorprenentment, molt poques demanaran ajuda al seu metge de confiança.

Pensem que és normal o que no té solució?

Ens equivoquem. Podem abordar el problema de moltes maneres. Caldrà començar per hàbits saludables, com baixar pes i buidar la bufeta més sovint. Per la incontinència d’esforç, començarem reforçant la musculatura pèlvica amb rehabilitació dirigida que podem complementar amb unes sessions de làser vaginal per recuperar la tensió del teixit. Finalment, si calgués, podríem col·locar una malla. En canvi, per la urgència miccional, reeducarem els hàbits i podem prescriure medicació via oral cada cop més eficaç i millor tolerada. Us animeu a parlar-ne per millorar la vostra qualitat de vida?