Encara avui, quan pensem en preservar la fertilitat, ho associem a pacients que han estat diagnosticades de malalties oncològiques.

I és que, en els darrers anys, tant els professionals com les mateixes pacients tenim una major preocupació per la seva vida reproductiva, per tres motius bàsics: un augment en la incidència de càncer en edats joves, una major supervivència d’aquests pacients gràcies als avanços en els tractaments i, finalment, però no menys important, el retard en l’edat de la maternitat.

Gràcies a aquesta inquietud, s’ha avançat molt en les tècniques que permeten preservar la fertilitat. I quines són les que s’han mostrat més efectives? La congelació de teixit ovàric (encara considerada tècnica experimen- tal), la congelació d’embrions (tècnica ja consolidada) i la congelació d’ovòcits (també consolidada).

La criopresevació d’ovòcits ens obre les portes a preservar la fertilitat de moltes dones que no presenten cap malaltia però que per motius molt diversos (laborals, falta de parella…) desitgen postposar la maternitat.

Val la pena congelar ovòcits?

És a partir dels 35 anys, i de forma més clara a partir dels 37 anys, quan s’observa una disminució en la capacitat reproductiva de les dones, ja que és quan s’accelera l’envelliment dels òvuls.

Confirmant aquest fet, en els tractaments de fertilitat s’evidencia una disminució en les taxes de gestació del 50% en dones majors de 38 anys respecte a les menors de 35 anys.

Tenint en compte aquestes dades, aquelles dones que es plantegessin ser mares més enllà dels 37 anys es beneficiarien de congelar els seus òvuls en edats més joves de la seva vida reproductiva per conservar-ne les millors condicions i així tenir una major garantia d’acon- seguir un embaràs en el moment que elles considerin idoni per ser mares.