imatge-principal

Per a poder parlar d’aquesta tècnica, o modalitat de tractament, necessitem saber què és la càrrega immediata. Consisteix en el fet que al pacient se li extreuen les dents danyades –o si arriba ja sense dents-, se li col·loquen els implants i en un interval no superior a les 48 hores s’instal·la una pròtesi provisional fixa i subjecta als implants. Tot això en una sola sessió. Després d’un període de cicatrització, d’entre 5 i 6 mesos, es canvia la pròtesi provisional per una definitiva de porcellana.

Cal preguntar-nos pel nivell d’èxit d’aquesta tècnica. He de reconèixer que fa més de 15 anys, quan vaig començar a formar-me en aquesta especialitat de l’odontologia moderna, no li tenia gaire confiança a aquesta modalitat de tractament, perquè a parer meu suposava fer front a un risc innecessari, i no tenia clars els fonaments tècnics i biològics.

Amb el pas dels anys, després de diversos cursos de postgrau a més de llegir molts articles de prestigiosos professionals, i amb els avenços constants de la tecnologia i disseny dels implants, és quan vaig començar a veure viable aquesta tècnica.

Vull aclarir, però, que no totes les persones són candidates a sotmetre’s a aquest tipus de tractament, per què per assolir l’èxit esdevé fonamental aconseguir una estabilitat primària de tots els implants col·locats, i això dependrà de la densitat òssia, l’estructura trabecular del maxil·lar, la tècnica quirúrgica apropiada, el nombre i disseny dels implants emprats i la seva distribució a l’arcada dentària… i també és molt important per assolir aquest èxit final la col·laboració del pacient.

Així mateix és fonamental complir un seguit de condicions, que haurà de valorar el professional en una primera etapa mitjançant un estudi exhaustiu, clínic i radiològic (amb radiografies panoràmiques i 3D).

Finalment, crec oportú indicar els motius i els avantatges d’aquesta tècnica, que em va portar a investigar i formar-me per poder oferir-la als meus pacients. L’avantatge principal és que en una sola sessió recuperes totes les dents que et falten, es millora l’estètica i, allò que és més important: se li retorna l”autoestima al pacient, alhora que recupera qualitat de vida. En segon lloc, es defuig de la col·locació de pròtesis de posar i treure, amb la consegüent millora de la seva funció, i s’evita el constant removiment (posar i treure). I finalment, es renova immediatament la funció mastegadora.

Amb tot, però, cal insistir que per a l’èxit total d’aquesta tècnica, a més de les condicions esmentades, és fonamental seguir les indicacions de l’odontòleg i comptar amb l’estreta col·laboració per part del pacient.